Avanttítol: El seu pare li va dir que era millor escriptor que pintor
Títol: Salvador Dalí; del surrealisme al hiperrealisme.
Subtítol 1: La seva dona, Gala, ha propulsat el seu prestigi mundial.
Subtítol 2: L’artista català porta quaranta anys escrivint per saber qui és i encara avui, no ho sap.
El singular artista català Salvador Dalí, va ser entrevistat ahir, per Joaquin Soler Serrano, en el programa de Televisió Espanyola, A Fondo. Amb un posat segur i una vestimenta, notablement elegant, el primer marquès de Púbol va iniciar la seva compareixença assegurant que a part de ser pervers, anarquista i dèspota (tal i com el venia definint el presentador) és monàrquic, metafísicament monàrquic, i apolític. Expulsat de la Real Acadèmia de San Fernando per dir al professorat que sabia més que ells, Dalí explica que va tenir una controvertida relació amb el seu pare i que va ser la seva dona, Gala, de la qui es va enamorar instantàniament, qui va propulsar el seu prestigi mundial. La dona amb qui ara anuncia que es tornarà a casar, ha sigut un dels pilars essencials que han ajudat a donar èxit a la seva carrera artística. Una carrera artística en la que assegura hi passen dos tipus de Dalí: un, és el Dalí surrealista, un Dalí promogut per les tendències, que admira l’art renaixentista. L’altre, és el Dalí actual, un home que, ha evolucionat molt ideològicament, i s’ha donat conte que les seves obres pertanyen al hiperrealisme, un hiperrealisme metafísic. El seu particular caràcter, sovint dotat de pinzellades arrogants li donen una gran tirada mediàtica de la qual acostuma a fer-ne ús. N’és un clar exemple quan mirant fixament als ulls de Soler Serrano li diu: “ A Dalí no l’entén gairebé ningú”. La prova, segons ell mateix explica, és que porta quaranta anys escrivint per saber qui és i encara avui, resta lluny de saber-ho. Dalí només diu saber d ’ell mateix que és existencialista atès que per ell,. tot ser humà, per més vil que sigui, té un punt angelical.
El singular artista català Salvador Dalí, va ser entrevistat ahir, per Joaquin Soler Serrano, en el programa de Televisió Espanyola, A Fondo. Amb un posat segur i una vestimenta, notablement elegant, el primer marquès de Púbol va iniciar la seva compareixença assegurant que a part de ser pervers, anarquista i dèspota (tal i com el venia definint el presentador) és monàrquic, metafísicament monàrquic, i apolític. Expulsat de la Real Acadèmia de San Fernando per dir al professorat que sabia més que ells, Dalí explica que va tenir una controvertida relació amb el seu pare i que va ser la seva dona, Gala, de la qui es va enamorar instantàniament, qui va propulsar el seu prestigi mundial. La dona amb qui ara anuncia que es tornarà a casar, ha sigut un dels pilars essencials que han ajudat a donar èxit a la seva carrera artística. Una carrera artística en la que assegura hi passen dos tipus de Dalí: un, és el Dalí surrealista, un Dalí promogut per les tendències, que admira l’art renaixentista. L’altre, és el Dalí actual, un home que, ha evolucionat molt ideològicament, i s’ha donat conte que les seves obres pertanyen al hiperrealisme, un hiperrealisme metafísic. El seu particular caràcter, sovint dotat de pinzellades arrogants li donen una gran tirada mediàtica de la qual acostuma a fer-ne ús. N’és un clar exemple quan mirant fixament als ulls de Soler Serrano li diu: “ A Dalí no l’entén gairebé ningú”. La prova, segons ell mateix explica, és que porta quaranta anys escrivint per saber qui és i encara avui, resta lluny de saber-ho. Dalí només diu saber d ’ell mateix que és existencialista atès que per ell,. tot ser humà, per més vil que sigui, té un punt angelical.
No hay comentarios:
Publicar un comentario