1_ “De vegades m’assec al peu d’una olivera i m’hi estic tan quiet que els corbs vénen a posar-se a terra a poques passes com si jo no hi fos. N’hi ha a centenars; i em fan companyia”. (pàgina 45)
Aquesta cita forma part de les primeres impressions d’en Lluís durant la seva estància a Olivel. Reflecteix la solitud, un dels temes principals de l’obra i ve a explicar que l’única companyia d’en Lluís al poble d’ Olivel és la olivera a la que s’asseu a reposar després de fer llargues caminades i també la presència dels corbs, una companyia insòlita, pròpia dels difunts. Sol i perdut, així és com passa els primers dies en Lluís, en aquest poble d’Aragó.
2_ “Les mans em tremolaven; devia estar ridiculíssim. Si almenys, com l’altre dia, sabés trobar-li una úlcera viva per fer-li perdre aquella irritant serenitat...Jo veia com als meus peus s’anava obrint aquell abisme de ridícul que s’interposa entre un home frenètic de passió i una dona glacial; veia l’abisme i he fet pas: m’he trobat de genollons davant d’ ella”. (pàgina 134)
Aquesta cita fa referència a la primera part de l’obra. En Lluís s’està enamorant sense voler adonar-se’n de la marquesa més poderosa d’Olivel. La distància que el separa de la Trini i segurament també, la falta de companyia fan que comenci a sentir-se atret per aquesta dona que és viuda i té fills. La cita explica que en Lluís, sense adonar-se’n es comporta davant de la senyora amb un neguit i un nerviosisme propi d’un adolescent enamorat. De cop, sense adonar-se’n es troba de “genollons” davant seu. Una clara mostra d’intencions que mostra els sentiments d’en Lluís i que al mateix temps dibuixa al lector un perfil de la marquesa d’Olivel.
3_“La beata, per exemple; és clar, vostè no sap de què li parlo, La beata té uns costums, com li diré, poc recomanables. ¿ I vol creure que hi ha moments d’exasperació en què envejo el mascle devorat? Almenys va conèixer el seu instant de glòria, incerta tant com vulgui. Un instant, ¡però de quina durada! ¡Envejable! ¿Per què viure més? Un instant així val l’eternitat”. (pàgina 189)
Aquesta cita, més enllà de donar-li sentit al títol de l’obra, mostra com en Lluís sembla no haver trobat els elements necessaris per ser feliç. Enviat a Olivel de forma obligada, el protagonista de la primera part d’Incerta Glòria no ha tingut encara un sol instant que li hagi merescut la glòria. Un reclam i alhora una declaració d’intencions: si aconsegueixes el teu instant de glòria, totes les altres coses esdevenen en segon lloc. Un instant de glòria que, per curt que sigui, sembla que duri molt i ja et serveix per morir tranquil. En Lluís, clarament, encara no ha trobat aquest instant, un instant d’incerta glòria.
4_“Era al principi de les nostres relacions, en aquells primers mesos que ara em semblen un somni”. (pàgina 269)
La guerra i també la separació física amb en Lluís, condicionen la vida de la Trini. De forma gradual i progressiva, el seu estimat va deixant d’escriure-li cartes i quan ho fa, reflecteix certa falta d’atenció, de romanticisme. La Trini es va desesperant poc a poc, i com que es troba sola a Barcelona on només té la companyia del seu fill, que passa la majoria del dia a l’escola, escriu cartes a en Soleràs explicant-li les seves penes esperant ser compresa. Aquesta cita remet un record de la Trini a través del temps i de l’espai. Recorda com si d’un somni es tractés, moments anteriors a la guerra, on tenia en Lluís al seu costat i on res la feia patir. Ara en Lluís és lluny i té a la Trini descuidada. Aquesta cita transmet també que, per la Trini, la situació de guerra és real, mentre que tot el que ha viscut amb en Lluís prèviament al conflicte, és ara un somni.
5_“De vegades em dic que si m’hagués batejat el vell jesuïta de les golfes de l’Arc del Teatre qui sap si hauria sentit altra vegada una emoció tan trasbalsadora com aquella; ¿mai més, mai més no l’he tornada a sentir- sé que no la sentiré mai més!” (pàgina 309)
Aquesta cita té diverses connotacions. En primer lloc fa referència a un dels temes que tracta amb més insistència Joan Sales: la religió. En segon lloc transmet el sentiment de la Trini, que no dubta en afirmar que el que ha sentit pel Lluís no ho tornarà a sentir mai més per ningú. La cita amaga la decepció de la Trini i ve a ser una manera de dir que l’emoció que va sentir quan el Lluís li va fer aquell primer petó és una emoció que només hauria pogut sentir si hagués tingut fe en Déu i hagués sigut una devota de la religió. Ella però, només creia en en Lluís.
6_“La seva carta és molt afectuosa, cosa que atribueixo a la teva influència. Tu en tens molta damunt seu”. (pàgina 327)
Aquesta cita, que forma part d’una de les moltes cartes que la Trini li escriu a en Soleràs reflecteix la innocència de la Trini. Ella està segura que en Soleràs influeix perquè en Lluís li escrigui cartes però la realitat, tal i com és apreciada pel lector, mostra que en Soleràs està jugant un paper brut. Tracta de consolar a la Trini amb l’objectiu d’aplanar el terreny per a posteriori declarar-s’hi i intentar-li fer veure que allò que en Lluís no l’hi està donant, ell si que li pot donar. Així doncs aquesta cita mostra de forma clara, d’una banda la concepció que té la Trini d’en Soleràs i d’altra banda com en Soleràs aconsegueix manipular i portar al seu terreny els pensaments d’un Trini molt innocent.
7_“¿Quina sort de no estar lligada amb en Lluís per sempre! ¿Podia estimar-lo més que no l’he estimat? Quin home lamentable, que no sap pagar amor amb amor; ¿podia jo necessitar-lo a ell més que no l’he necessitat, donar-li més que no li he donat?” (pàgina 345)
Aquesta cita és una mostra de la ràbia que conté la Trini. Reflecteix la sensació d’impotència que sent i assegura tenir sort per de no estar lligada a en Lluís, quan des d’un principi aquest lligam és l’única cosa que li dóna força per afrontar, amb solemnitat la dura reraguarda que viu a Barcelona. Al mateix temps però, reconeix que el sentiment que ha tingut, i encara té vers en Lluís és un sentiment fort, incontrolable i es pregunta, de forma retòrica si no l’ha estimat o necessitat amb totes les seves forces. És la indignació d’una dona que ho ha donat tot per la persona que més ha estimat i que ara es sent traïda.
8_“Un amor fet de confiança i de repòs, un amor de germà i germana, ¿és possible?” (pàgina 347)
Després de que en Soleràs li proposés a la Trini d’ajuntar-se i compartir-ho tot com a parella, ella es pregunta si és possible compartir la vida amb algú a qui estimes com un germà i no com a una parella. És una mostra més de la fragilitat de la Trini, una dona que es planteja la possibilitat de compartir la seva vida amb un amic. Al mateix temps pensa, o fa veure que pensa, que en Soleràs sent el mateix tipus d’estimació cap a ella, però no. La sensació que percep el lector és que des del moment en què en Soleràs li explica a la Trini l’aventura d’en Lluís amb la marquesa d’Olivell i que comença a intercanviar cartes de forma constant amb la Trini, ell ja n’està ben be enamorat.
9_“Afiguri’s, Lluís, fins a quin punt sóc sensible que no puc mirar la lluna plena sense sentir ganes de plorar”. (pàgina 451)
Aquesta cita pertanyent ja a la tercera part de l’obra. És una frase que la senyora Puig li diu a en Lluís. Una cita poètica, i metafòrica que no només transmet la sensibilitat de la senyora Puig sinó que amaga el missatge de que aquesta sensibilitat, en Lluís no la té. Potser és la sensibilitat que li ha faltat amb la Trini, o la que li manca amb tothom però el fet és que mostra una contraposició de personalitat entre la senyora Puig i en Lluís.
10_“Bombes i granades deixaven de caure damunt nostre d’una manera quasi sobtada. Era aquell silenci que precedeix l’aparició de la infanteria enemiga a l’assalt; calia aprofitar aquella pausa per recollir els ferits”. (pàgina 529)
Aquesta cita, pronuciada per en Cruells, i pertanyent a la tercera i última part de l’obra de Sales, és una de les descripcions més rellevants de tot el llibre. Escenifica un dels moments més durs de la guerra, en el que les bombes deixen de caure durant uns segons i només hi ha temps per recollir als ferits. És la mostra de les conseqüències morals i físiques d’una guerra, atès que una vegada recollits els ferits, les bombes tornaran i la violència persistirà. Una descripció que mostra la duresa d’estar en la primera línia de foc en un conflicte bèl·lic.
Aquesta cita forma part de les primeres impressions d’en Lluís durant la seva estància a Olivel. Reflecteix la solitud, un dels temes principals de l’obra i ve a explicar que l’única companyia d’en Lluís al poble d’ Olivel és la olivera a la que s’asseu a reposar després de fer llargues caminades i també la presència dels corbs, una companyia insòlita, pròpia dels difunts. Sol i perdut, així és com passa els primers dies en Lluís, en aquest poble d’Aragó.
2_ “Les mans em tremolaven; devia estar ridiculíssim. Si almenys, com l’altre dia, sabés trobar-li una úlcera viva per fer-li perdre aquella irritant serenitat...Jo veia com als meus peus s’anava obrint aquell abisme de ridícul que s’interposa entre un home frenètic de passió i una dona glacial; veia l’abisme i he fet pas: m’he trobat de genollons davant d’ ella”. (pàgina 134)
Aquesta cita fa referència a la primera part de l’obra. En Lluís s’està enamorant sense voler adonar-se’n de la marquesa més poderosa d’Olivel. La distància que el separa de la Trini i segurament també, la falta de companyia fan que comenci a sentir-se atret per aquesta dona que és viuda i té fills. La cita explica que en Lluís, sense adonar-se’n es comporta davant de la senyora amb un neguit i un nerviosisme propi d’un adolescent enamorat. De cop, sense adonar-se’n es troba de “genollons” davant seu. Una clara mostra d’intencions que mostra els sentiments d’en Lluís i que al mateix temps dibuixa al lector un perfil de la marquesa d’Olivel.
3_“La beata, per exemple; és clar, vostè no sap de què li parlo, La beata té uns costums, com li diré, poc recomanables. ¿ I vol creure que hi ha moments d’exasperació en què envejo el mascle devorat? Almenys va conèixer el seu instant de glòria, incerta tant com vulgui. Un instant, ¡però de quina durada! ¡Envejable! ¿Per què viure més? Un instant així val l’eternitat”. (pàgina 189)
Aquesta cita, més enllà de donar-li sentit al títol de l’obra, mostra com en Lluís sembla no haver trobat els elements necessaris per ser feliç. Enviat a Olivel de forma obligada, el protagonista de la primera part d’Incerta Glòria no ha tingut encara un sol instant que li hagi merescut la glòria. Un reclam i alhora una declaració d’intencions: si aconsegueixes el teu instant de glòria, totes les altres coses esdevenen en segon lloc. Un instant de glòria que, per curt que sigui, sembla que duri molt i ja et serveix per morir tranquil. En Lluís, clarament, encara no ha trobat aquest instant, un instant d’incerta glòria.
4_“Era al principi de les nostres relacions, en aquells primers mesos que ara em semblen un somni”. (pàgina 269)
La guerra i també la separació física amb en Lluís, condicionen la vida de la Trini. De forma gradual i progressiva, el seu estimat va deixant d’escriure-li cartes i quan ho fa, reflecteix certa falta d’atenció, de romanticisme. La Trini es va desesperant poc a poc, i com que es troba sola a Barcelona on només té la companyia del seu fill, que passa la majoria del dia a l’escola, escriu cartes a en Soleràs explicant-li les seves penes esperant ser compresa. Aquesta cita remet un record de la Trini a través del temps i de l’espai. Recorda com si d’un somni es tractés, moments anteriors a la guerra, on tenia en Lluís al seu costat i on res la feia patir. Ara en Lluís és lluny i té a la Trini descuidada. Aquesta cita transmet també que, per la Trini, la situació de guerra és real, mentre que tot el que ha viscut amb en Lluís prèviament al conflicte, és ara un somni.
5_“De vegades em dic que si m’hagués batejat el vell jesuïta de les golfes de l’Arc del Teatre qui sap si hauria sentit altra vegada una emoció tan trasbalsadora com aquella; ¿mai més, mai més no l’he tornada a sentir- sé que no la sentiré mai més!” (pàgina 309)
Aquesta cita té diverses connotacions. En primer lloc fa referència a un dels temes que tracta amb més insistència Joan Sales: la religió. En segon lloc transmet el sentiment de la Trini, que no dubta en afirmar que el que ha sentit pel Lluís no ho tornarà a sentir mai més per ningú. La cita amaga la decepció de la Trini i ve a ser una manera de dir que l’emoció que va sentir quan el Lluís li va fer aquell primer petó és una emoció que només hauria pogut sentir si hagués tingut fe en Déu i hagués sigut una devota de la religió. Ella però, només creia en en Lluís.
6_“La seva carta és molt afectuosa, cosa que atribueixo a la teva influència. Tu en tens molta damunt seu”. (pàgina 327)
Aquesta cita, que forma part d’una de les moltes cartes que la Trini li escriu a en Soleràs reflecteix la innocència de la Trini. Ella està segura que en Soleràs influeix perquè en Lluís li escrigui cartes però la realitat, tal i com és apreciada pel lector, mostra que en Soleràs està jugant un paper brut. Tracta de consolar a la Trini amb l’objectiu d’aplanar el terreny per a posteriori declarar-s’hi i intentar-li fer veure que allò que en Lluís no l’hi està donant, ell si que li pot donar. Així doncs aquesta cita mostra de forma clara, d’una banda la concepció que té la Trini d’en Soleràs i d’altra banda com en Soleràs aconsegueix manipular i portar al seu terreny els pensaments d’un Trini molt innocent.
7_“¿Quina sort de no estar lligada amb en Lluís per sempre! ¿Podia estimar-lo més que no l’he estimat? Quin home lamentable, que no sap pagar amor amb amor; ¿podia jo necessitar-lo a ell més que no l’he necessitat, donar-li més que no li he donat?” (pàgina 345)
Aquesta cita és una mostra de la ràbia que conté la Trini. Reflecteix la sensació d’impotència que sent i assegura tenir sort per de no estar lligada a en Lluís, quan des d’un principi aquest lligam és l’única cosa que li dóna força per afrontar, amb solemnitat la dura reraguarda que viu a Barcelona. Al mateix temps però, reconeix que el sentiment que ha tingut, i encara té vers en Lluís és un sentiment fort, incontrolable i es pregunta, de forma retòrica si no l’ha estimat o necessitat amb totes les seves forces. És la indignació d’una dona que ho ha donat tot per la persona que més ha estimat i que ara es sent traïda.
8_“Un amor fet de confiança i de repòs, un amor de germà i germana, ¿és possible?” (pàgina 347)
Després de que en Soleràs li proposés a la Trini d’ajuntar-se i compartir-ho tot com a parella, ella es pregunta si és possible compartir la vida amb algú a qui estimes com un germà i no com a una parella. És una mostra més de la fragilitat de la Trini, una dona que es planteja la possibilitat de compartir la seva vida amb un amic. Al mateix temps pensa, o fa veure que pensa, que en Soleràs sent el mateix tipus d’estimació cap a ella, però no. La sensació que percep el lector és que des del moment en què en Soleràs li explica a la Trini l’aventura d’en Lluís amb la marquesa d’Olivell i que comença a intercanviar cartes de forma constant amb la Trini, ell ja n’està ben be enamorat.
9_“Afiguri’s, Lluís, fins a quin punt sóc sensible que no puc mirar la lluna plena sense sentir ganes de plorar”. (pàgina 451)
Aquesta cita pertanyent ja a la tercera part de l’obra. És una frase que la senyora Puig li diu a en Lluís. Una cita poètica, i metafòrica que no només transmet la sensibilitat de la senyora Puig sinó que amaga el missatge de que aquesta sensibilitat, en Lluís no la té. Potser és la sensibilitat que li ha faltat amb la Trini, o la que li manca amb tothom però el fet és que mostra una contraposició de personalitat entre la senyora Puig i en Lluís.
10_“Bombes i granades deixaven de caure damunt nostre d’una manera quasi sobtada. Era aquell silenci que precedeix l’aparició de la infanteria enemiga a l’assalt; calia aprofitar aquella pausa per recollir els ferits”. (pàgina 529)
Aquesta cita, pronuciada per en Cruells, i pertanyent a la tercera i última part de l’obra de Sales, és una de les descripcions més rellevants de tot el llibre. Escenifica un dels moments més durs de la guerra, en el que les bombes deixen de caure durant uns segons i només hi ha temps per recollir als ferits. És la mostra de les conseqüències morals i físiques d’una guerra, atès que una vegada recollits els ferits, les bombes tornaran i la violència persistirà. Una descripció que mostra la duresa d’estar en la primera línia de foc en un conflicte bèl·lic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario