Nascut l’11 de maig de 1904 a Figueres, Salvador Dalí s'ha caracteritzat sempre per ser un artista extremadament imaginatiu que manifesta una notable tendència al narcisisme i a la megalomania, l’objectiu de la qual és atraure l’atenció pública. Això ha determinat en gran mesura, la seva particular forma de ser.
- És vostè una persona que s’admira molt a sí mateixa, oi?
No. Abans m’admirava molt, però a mida que més m’admirava m’anava donant conte que era una real catàstrofe i per això ara ja no m’admiro tant.
- En la seva obra “Carta abierta a Dalí” hi apareix l’ il·lustració d’un porc. Quin significat té?
Doncs que Dalí és un porc. Un porc en el bon sentit de la paraula, és clar. Els porcs es mouen per tota mena de terres llefiscosos però com jo, mai retrocedeixen, sempre fan un pas endavant.
- A propòsit de la seva obra; vostè es considera més escriptor que pintor?
El meu pare sempre em deia que era millor escriptor que pintor; no ho sé. La veritat és que no li ho vaig negar mai.
- I la Gala? Ens consta que és un pilar fonamental en la seva vida.
Efectivament. És una musa de la que em vaig enamorar instantàniament i és la persona que va propulsar el meu prestigi mundial.
- Una passió que encara dura?
És un amor complet, intens i tan llarg que es tornarà ha consagrar de nou. Mentre la gent tendeix a divorciar-se, jo em casaré altra vegada amb la meva senyora.
- I té amics aquest Dalí apassionat de la seva dona?
No, cap amic. Tota la meva passió la dedico a l’amor que sento per la Gala.
- Curiós, si més no. Què ens pot dir del Dalí d’avui respecte el Dalí de fa uns anys; és la mateixa persona?
Sí, i tant. És la mateixa persona, però amb un avenç ideològic molt rellevant.
- Així doncs, el Dalí d’avui segueix donant tanta importància al dòlar com el Dalí d’abans?
I cada vegada més. Per a mi el dòlar, i sobretot el diner en general, és cada vegada més important El diner és la mística.
- M’ho imaginava. Ja per acabar; abans la seva pintura era surrealista, avui, diu vostè mateix que és hiperrealista. Com ho explica això?
Bé, abans el surrealisme estava de moda i la gent considerava surrealistes les meves obres. Ara però, me’n adono que no. Les meves obres formen part del hiperrealisme.
- I en aquest hiperrealisme, quina és la seva font d’inspiració?
L’hiperralisme americà, sense cap mena de dubte.
lunes, 4 de mayo de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario