Incerta Glòria: guerra i amor per avorrir

Incerta Glòria, guanyadora del premi Joanot Martorell l’any 1955, és una novel·la escrita per Joan Sales, que ens parla de la Guerra Civil . L’obra però, no només avarca el període entre 1936 i 1939 sinó que també projecta una mirada crítica als anys anteriors i posteriors al conflicte. La novel·la està dividida en tres parts: en la primera, en Lluís (noi de casa bona) escriu al seu germà des del Front d’Aragó explicant-li la crua realitat de la guerra. En la segona part, la Trini (d’ideologia anarquista) escriu a en Soleràs (amic seu de l’ infància i company de front del Lluís) sobre els efectes que està causant la guerra a la ciutat de Barcelona. En la tercera part en Cruells, sacerdot d’ofici, narra la caiguda del Front d’Aragó i la posterior derrota republicana. Val a dir, que aquesta tercera part està més enfocada en l‘ època de la postguerra.
Més enllà d’aquest conflicte històric, Incerta Glòria parla d’amor, joventut i també de religió; temes generals que són tractats a partir de petites anècdotes. L’amor, e naquesta obra, està centrat en dues dones: la Trini i la Carlana. La primera, és la parella d’en Lluís, una noia fidel que espera la tornada del seu estimat per jurar-li amor etern. La segona és una descendent de grans terratinents d’Olivell (municipi on és destinat en Lluís) que és descrita com una autèntica musa. Tots els personatges en general es caracteritzen per la seva autenticitat i evolució i exemplifiquen històries humanes pròpies d’un conflicte d’aquestes magnituds. En ocasions però, aquestes històries humanes són massa reiteratives i emfatitzen en excés aspectes que no són del tot rellevants. N'és un clar exemple les anècdotes que la Trini li recorda (per carta) a en Soleràs de quan feien coses junts. Aquestes successives reiteracions fan que aquesta obra, que precedeix a El Vent de la nit, tingui una extensió desproporcionada. Està narrada de forma cronològica i no esdevé complicat seguir la trama però en ocasions els detalls minuciosos i desmesurats li donen un punt de feixuguesa del tot innecessari. Per exemple quan en Lluís descriu l'arbre d'Olivell en el que sempre reposa i acaban donant detalls fins i tot de l'espesor dels núvols.
A mode de comparativa, el podem diferenciar de l’obra Si això és un home, de Primo Levi. Un llibre que explica, sota la veu d’un testimoni, les misèries humanes viscudes durant l’Holocaust i que detalla de forma extraordinària i esfereïdora les vivències de les víctimes. Les seves descripcions són més directes i concises i sedueixen al lector sense donar-li temps a escapolir-se de la trama.. En canvi a Incerta Glòria l'argument té més força i està més elaborat però acaba avorrint al lector per extensió i reiteració.