Inspirat en una de les cançons del teu cantant preferit, t'escric aquestes línies negres que no són color sinó tinta:
Sóc conscient, he fracassat. Davant d’ els ulls de tot el món, davant de la lluna i també del sol, se què és haver arribat al cim per després caure com un alcohòlic sobre el terra d’un bar. De la glòria a la humiliació en poc més de dos segons. Aquesta és la meva trista però autèntica relaitat. I sí....ho sé: no tens motius per seguir confiant en mi, he perdut la teva confiança en el terra d’aquest bar davant dels ulls de tot el món, davant de la lluna i també del sol. Però s’hi ho vols, princesa, et puc acompanyar de camí cap a casa. Els nostres antics temors, els nostres antics fracassos tots els despropòsits viscuts són molt difícils d’ esborrar, igual que la pols de l’anell que portes al dit, aquell anell que mai vas voler netejar, aquell anell que un dia ens va juntà i que encara ens separa. Si ho vols però princesa, et puc acompanyar de camí a casa. L’amor només deixa ombres i vapor, però seguim endavant perquè és la nostra naturalesa. És un antic tema dels Stones, el que destrossa el grup, però si et ve de gust ballar.....t’ho estic demanant. Et demano que tonris, que tornis a néixer al meu costat o que moris, però amb mi, aprop meu. Aviat serà l’hora de tancar, el "barman" serveix ja les últimes copes i jo segueixo aquí., escrivint des de l'embriaguesa, aquesta espècie de reclam. Ja no tinc orgull ni por a caure, de nou. Potser no t’agrada el que veus, potser el que preferies ja ha marxat però no passa res, si tu ho vols, princesa, et puc acompanyar de camí cap a casa. No vui esborrar el passat, ni tornar a arribar al cim, més igual deixar-e endur per l’alcohol però siusplau, deixe’m acompanyar-te de nou, deixa’m acompanayar-te de camí cap a casa.
Sóc conscient, he fracassat. Davant d’ els ulls de tot el món, davant de la lluna i també del sol, se què és haver arribat al cim per després caure com un alcohòlic sobre el terra d’un bar. De la glòria a la humiliació en poc més de dos segons. Aquesta és la meva trista però autèntica relaitat. I sí....ho sé: no tens motius per seguir confiant en mi, he perdut la teva confiança en el terra d’aquest bar davant dels ulls de tot el món, davant de la lluna i també del sol. Però s’hi ho vols, princesa, et puc acompanyar de camí cap a casa. Els nostres antics temors, els nostres antics fracassos tots els despropòsits viscuts són molt difícils d’ esborrar, igual que la pols de l’anell que portes al dit, aquell anell que mai vas voler netejar, aquell anell que un dia ens va juntà i que encara ens separa. Si ho vols però princesa, et puc acompanyar de camí a casa. L’amor només deixa ombres i vapor, però seguim endavant perquè és la nostra naturalesa. És un antic tema dels Stones, el que destrossa el grup, però si et ve de gust ballar.....t’ho estic demanant. Et demano que tonris, que tornis a néixer al meu costat o que moris, però amb mi, aprop meu. Aviat serà l’hora de tancar, el "barman" serveix ja les últimes copes i jo segueixo aquí., escrivint des de l'embriaguesa, aquesta espècie de reclam. Ja no tinc orgull ni por a caure, de nou. Potser no t’agrada el que veus, potser el que preferies ja ha marxat però no passa res, si tu ho vols, princesa, et puc acompanyar de camí cap a casa. No vui esborrar el passat, ni tornar a arribar al cim, més igual deixar-e endur per l’alcohol però siusplau, deixe’m acompanyar-te de nou, deixa’m acompanayar-te de camí cap a casa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario