Per Sant Jordi, és gairebé obligat regalar una rosa o un llibre i fins i tot regalar totes dues coses. Les roses però tenen més tirada popular que els llibres i per això, els qui es posen a vendre roses saben que és un dia immillorable, sempre i quan el temps acompanyi, per fer caixa i guanayr uns calerons extres. Al carrer, amb crisis o sense, les roses no baixen dels tres euros i les que s’adornen de forma més elaborada arriben fins als cinc o sis euros. Sembla doncs un negoci rodó, però és evident que per posar una paradeta en una via pública s’ha d’obtenir prèviament un permís de l’ajuntament. Aquest permís, a Barcelona, és un pur tràmit que consta d’omplir un paper i exposar els motius pels quals es vol obrir una paradeta el dia de Sant Jordi així com el lloc exacte on es vol obrir. Així doncs, anant al districte més proper i amb una antelació de poc més de trenta dies, dues mentides ben dites i la petició d’un lloc, sempre concorregut, són els únics elements necessaris per obtindre un permís, que moltes paradetes no tenen.
Pregunto a un grup d’adolescents, de no més de setze anys, que venen roses a la cruïlla de Rambla Catalunya amb València, si disposen d’aquest permís. Sense masses preàmbuls m’asseguren que el permís no és necessari i que els seu objectiu és obtindre el màxim benefici per poder escapar-se a Amsterdam pel pont de l’1 de maig. Dues cantonades més amunt, cansat ja de l’aglomeració de gent que envaeix la Rambla de Catalunya giro a mà esquerra direcció Balmes per escapar de la multitud. Allà hi trobo una família d’ètnia gitana. Tenen una furgoneta aparcada a escassos metres de la parada i quan els hi pregunto pel permís em diuen entre rialles que la policia no els hi pot dir pas re en un dia tant especial. Era clar: tampoc tenen permís. Ja per la tarda, cap a les quatre, em truca el germà d’una amiga, desesperat perquè li compri les roses. Vaig cap al lloc on m’ha indicat que es troben i de nou, li formulo la mateixa pregunta. – Que va tio, ens van oferir unes roses a últim moment i vam decidir comprar-les. Estem aquí des de les sis del mati per agafar lloc -. Era la primera vegada que venien roses i tot i que en vaig haver de comprar una per compromís, desaprovava que estiguessin allà sense permís. Només cal una sol·licitud, dues frases que no han de convèncer a ningú i així t’assegures no rebre cap tipus de multa. Tan difícil és? No ho sé, però el que és clar és que molta gent decideix saltar-se aquest pas i posar la paradeta sense cap mena d’autorització. Són, sense cap mena de dubte, les paradetes il·legals de Sant Jordi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario