Comentari de text: Un dia amb la desmaquillada Marilyn Monroe

Després de la mort de Marilyn Monroe i, a mode d’homenatge, el periodista i escriptor nord-americà Truman Capote elabora un retrat de la popular actriu. Aquest retrat, que comença amb l’enterrament de Constance Collier, mostra de principi a fi la inseguretat i fragilitat que s’amaga sota el físic adorable de Marilyn Monroe. L’actriu, arriba tard a l’enterrament perquè no sap com s’ha de vestir ni com s’ha de maquillar. Aquest, és el punt de partida que actua de fil conductor i que desemboca en un retrat minuciós de la protagonista. Capote passa tot el dia amb Marilyn Monroe, i poc a poc, paraula darrera paraula i frase darrera frase, va conscienciant al lector de que la principal preocupació de Marilyn és saber què pensen els altres d’ella. És una clara mostra d’inseguretat i la part fosca d’una bellesa consumada que ara, sense maquillatge, queda al descobert. En el relat s’hi pot apreciar també la concepció que té l’actriu del gènere humà. Assegura que moltes dones l’odien i que l’única persona que ha escrit alguna cosa decent sobre ella és Sidney Skolsky, un home. És, segurament, una enveja generalitzada del gènere femení envers la seva bellesa, una bellesa que no l’ajuda a estar segura d’ella mateixa i que l’allunya de l’anonimat. Truman Capote aconsegueix, sense massa dificultat, portar al seu terreny a l’actriu i extreure-li tota la informació que vol. L’enganya amb molta facilitat i deixa al descobert una innocència, segurament impròpia d’una persona adulta. Finalment South Street esdevé l’escenari de l’acomiadament, un escenari escollit per Marilyn on els plors i les lamentacions exterioritzen la seva inseguretat i on Capote la perd de vista per sempre més. La silueta d’aquella adorable criatura s’esfumava al temps que la llum marxava i donava per acabat un dia amb Marilyn Monroe, una Marilyn Monroe autèntica i perduda.