Avanttítol: L’Estat, que compleix avui 61 anys, celebra cada any com un triomf.
Títol: Ni un poble enterrat, ni un poble guerrer.
Subtítol 1: Israel és l’únic país del món que té un espai aeri que és un escut protector
Subtítol 2: Aquest República del Pròxim Orient disposa d’un poder judicial molt potent i una premsa que tomba polítics.
Centenars de milers d’israelians cantaven ahir la cançó del pacifista David Broza, “yihiye toy” (tot anirà bé), en les celebracions d’independència . Una turista sueca que participava en els festejos no sabia quants anys tenia el seu país, en canvi per als israelians cada any és un triomf i cada pas s’analitza, es debat, i es festeja. L’última setmana resumeix el llibre d’ història d’un país que compleix avui 61 anys. Fa uns dies el país es va paralitzar per recordar el dia de l’Holocaust en el que un terç del poble jueu va ser exterminat.
Israel 2009 es una potencia mundial. Vuit satèl·lits d’espionatge i de comunicació donen voltes a l’espai en aquests moments. El míssil antimíssils Fletxa converteix a Israel en l’únic país del món que converteix el seu espai aeri en un escut protector. Sovint sembla una nació construïda sobre un volcà però els israelians no es consideren la nova Pompeya, enterrada per l’erupció del Vesubi. Es tracta d’un Estat que tot i ser petit té el major nombre de companyies d’alta tecnologia ( prop de 3000) després dels E.U.A. Els seus restaurants, pubs, discoteques i galeries estan gairebé sempre repletes de gent. Israel té avui 7411030 habitants dels quals un 75,5% són jueus, el 20% són àrabs amb nacionalitat israeliana i el 4’3% restant de la població són immigrants, especialment de l’antiga Unió Soviètica. Israel disposa d’ un poder judicial molt potent i amb una premsa que, sovint, marca l’agenda nacional i tomba a polítics. En un únic any, Israel va decidir jutjar al president Moshe Katzav, acusant-lo de violació; va provocar la dimissió del primer ministre Ehud Olmert i va llançar una guerra sagnant contra els islamistes de Hamas a Gaza.
“Som dèbils o forts?”, es preguntava ahir l’escriptor Eyal Meged. “Per nosaltres, aquesta és una qüestió existencial, sobretot perquè per primera vegada en trenta anys hi ha un país, Iran, que vol esborrar-nos del mapa”. El columnista Janoj Daum afegeix: “No oblidem que per ara som l’única potència nuclear de la regió”. D’altra banda, al doctor Zeraj Veraftig, que va firmar la declaració d’independència el 1948, li van preguntar fa uns anys sobre si l’Estat hebreu havia aconseguit els seus objectius. La seva resposta va ser rotunda: “Menys del que anhelàvem, molt més del que esperàvem”. I va resumir: “Yihiye tov”.
Títol: Ni un poble enterrat, ni un poble guerrer.
Subtítol 1: Israel és l’únic país del món que té un espai aeri que és un escut protector
Subtítol 2: Aquest República del Pròxim Orient disposa d’un poder judicial molt potent i una premsa que tomba polítics.
Centenars de milers d’israelians cantaven ahir la cançó del pacifista David Broza, “yihiye toy” (tot anirà bé), en les celebracions d’independència . Una turista sueca que participava en els festejos no sabia quants anys tenia el seu país, en canvi per als israelians cada any és un triomf i cada pas s’analitza, es debat, i es festeja. L’última setmana resumeix el llibre d’ història d’un país que compleix avui 61 anys. Fa uns dies el país es va paralitzar per recordar el dia de l’Holocaust en el que un terç del poble jueu va ser exterminat.
Israel 2009 es una potencia mundial. Vuit satèl·lits d’espionatge i de comunicació donen voltes a l’espai en aquests moments. El míssil antimíssils Fletxa converteix a Israel en l’únic país del món que converteix el seu espai aeri en un escut protector. Sovint sembla una nació construïda sobre un volcà però els israelians no es consideren la nova Pompeya, enterrada per l’erupció del Vesubi. Es tracta d’un Estat que tot i ser petit té el major nombre de companyies d’alta tecnologia ( prop de 3000) després dels E.U.A. Els seus restaurants, pubs, discoteques i galeries estan gairebé sempre repletes de gent. Israel té avui 7411030 habitants dels quals un 75,5% són jueus, el 20% són àrabs amb nacionalitat israeliana i el 4’3% restant de la població són immigrants, especialment de l’antiga Unió Soviètica. Israel disposa d’ un poder judicial molt potent i amb una premsa que, sovint, marca l’agenda nacional i tomba a polítics. En un únic any, Israel va decidir jutjar al president Moshe Katzav, acusant-lo de violació; va provocar la dimissió del primer ministre Ehud Olmert i va llançar una guerra sagnant contra els islamistes de Hamas a Gaza.
“Som dèbils o forts?”, es preguntava ahir l’escriptor Eyal Meged. “Per nosaltres, aquesta és una qüestió existencial, sobretot perquè per primera vegada en trenta anys hi ha un país, Iran, que vol esborrar-nos del mapa”. El columnista Janoj Daum afegeix: “No oblidem que per ara som l’única potència nuclear de la regió”. D’altra banda, al doctor Zeraj Veraftig, que va firmar la declaració d’independència el 1948, li van preguntar fa uns anys sobre si l’Estat hebreu havia aconseguit els seus objectius. La seva resposta va ser rotunda: “Menys del que anhelàvem, molt més del que esperàvem”. I va resumir: “Yihiye tov”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario