Titulars del Reportatge de la grip porcina

Avanttítol: L’activitat turística és una de les principals fonts d’ingressos del país.

Títol: L’economia mexicana es contagia de la pesta.

Subtítol 1: L’epidèmia paralitza parcialment múltiples sectors en moltes ciutats del país.

Subtítol 2: El portaveu de l’Organització Mundial de la Salut refusa recomanar restriccions de viatges als països afectats per la grip porcina.

Ni un poble enterrat, ni un poble guerrer

Avanttítol: L’Estat, que compleix avui 61 anys, celebra cada any com un triomf.
Títol: Ni un poble enterrat, ni un poble guerrer.
Subtítol 1: Israel és l’únic país del món que té un espai aeri que és un escut protector
Subtítol 2: Aquest República del Pròxim Orient disposa d’un poder judicial molt potent i una premsa que tomba polítics.

Centenars de milers d’israelians cantaven ahir la cançó del pacifista David Broza, “yihiye toy” (tot anirà bé), en les celebracions d’independència . Una turista sueca que participava en els festejos no sabia quants anys tenia el seu país, en canvi per als israelians cada any és un triomf i cada pas s’analitza, es debat, i es festeja. L’última setmana resumeix el llibre d’ història d’un país que compleix avui 61 anys. Fa uns dies el país es va paralitzar per recordar el dia de l’Holocaust en el que un terç del poble jueu va ser exterminat.
Israel 2009 es una potencia mundial. Vuit satèl·lits d’espionatge i de comunicació donen voltes a l’espai en aquests moments. El míssil antimíssils Fletxa converteix a Israel en l’únic país del món que converteix el seu espai aeri en un escut protector. Sovint sembla una nació construïda sobre un volcà però els israelians no es consideren la nova Pompeya, enterrada per l’erupció del Vesubi. Es tracta d’un Estat que tot i ser petit té el major nombre de companyies d’alta tecnologia ( prop de 3000) després dels E.U.A. Els seus restaurants, pubs, discoteques i galeries estan gairebé sempre repletes de gent. Israel té avui 7411030 habitants dels quals un 75,5% són jueus, el 20% són àrabs amb nacionalitat israeliana i el 4’3% restant de la població són immigrants, especialment de l’antiga Unió Soviètica. Israel disposa d’ un poder judicial molt potent i amb una premsa que, sovint, marca l’agenda nacional i tomba a polítics. En un únic any, Israel va decidir jutjar al president Moshe Katzav, acusant-lo de violació; va provocar la dimissió del primer ministre Ehud Olmert i va llançar una guerra sagnant contra els islamistes de Hamas a Gaza.
“Som dèbils o forts?”, es preguntava ahir l’escriptor Eyal Meged. “Per nosaltres, aquesta és una qüestió existencial, sobretot perquè per primera vegada en trenta anys hi ha un país, Iran, que vol esborrar-nos del mapa”. El columnista Janoj Daum afegeix: “No oblidem que per ara som l’única potència nuclear de la regió”. D’altra banda, al doctor Zeraj Veraftig, que va firmar la declaració d’independència el 1948, li van preguntar fa uns anys sobre si l’Estat hebreu havia aconseguit els seus objectius. La seva resposta va ser rotunda: “Menys del que anhelàvem, molt més del que esperàvem”. I va resumir: “Yihiye tov”.

Paradetes il·legals per Sant Jordi

Per Sant Jordi, és gairebé obligat regalar una rosa o un llibre i fins i tot regalar totes dues coses. Les roses però tenen més tirada popular que els llibres i per això, els qui es posen a vendre roses saben que és un dia immillorable, sempre i quan el temps acompanyi, per fer caixa i guanayr uns calerons extres. Al carrer, amb crisis o sense, les roses no baixen dels tres euros i les que s’adornen de forma més elaborada arriben fins als cinc o sis euros. Sembla doncs un negoci rodó, però és evident que per posar una paradeta en una via pública s’ha d’obtenir prèviament un permís de l’ajuntament. Aquest permís, a Barcelona, és un pur tràmit que consta d’omplir un paper i exposar els motius pels quals es vol obrir una paradeta el dia de Sant Jordi així com el lloc exacte on es vol obrir. Així doncs, anant al districte més proper i amb una antelació de poc més de trenta dies, dues mentides ben dites i la petició d’un lloc, sempre concorregut, són els únics elements necessaris per obtindre un permís, que moltes paradetes no tenen.

Pregunto a un grup d’adolescents, de no més de setze anys, que venen roses a la cruïlla de Rambla Catalunya amb València, si disposen d’aquest permís. Sense masses preàmbuls m’asseguren que el permís no és necessari i que els seu objectiu és obtindre el màxim benefici per poder escapar-se a Amsterdam pel pont de l’1 de maig. Dues cantonades més amunt, cansat ja de l’aglomeració de gent que envaeix la Rambla de Catalunya giro a mà esquerra direcció Balmes per escapar de la multitud. Allà hi trobo una família d’ètnia gitana. Tenen una furgoneta aparcada a escassos metres de la parada i quan els hi pregunto pel permís em diuen entre rialles que la policia no els hi pot dir pas re en un dia tant especial. Era clar: tampoc tenen permís. Ja per la tarda, cap a les quatre, em truca el germà d’una amiga, desesperat perquè li compri les roses. Vaig cap al lloc on m’ha indicat que es troben i de nou, li formulo la mateixa pregunta. – Que va tio, ens van oferir unes roses a últim moment i vam decidir comprar-les. Estem aquí des de les sis del mati per agafar lloc -. Era la primera vegada que venien roses i tot i que en vaig haver de comprar una per compromís, desaprovava que estiguessin allà sense permís. Només cal una sol·licitud, dues frases que no han de convèncer a ningú i així t’assegures no rebre cap tipus de multa. Tan difícil és? No ho sé, però el que és clar és que molta gent decideix saltar-se aquest pas i posar la paradeta sense cap mena d’autorització. Són, sense cap mena de dubte, les paradetes il·legals de Sant Jordi.

Titulars Mercè Rodoreda

Avanttítol: Sis anys abans havia fracassat amb la seva obra “La Plaça del Diamant”

Títol: Mercè Rodoreda: “Quan estic trista o malalta m’amago”

Subtítol 1: L’escriptora catalana no assisteix al premi novel·lístic de Sant Jordi, tot i que la seva obra "El carrer de les Camèlies" va ser la guanyadora.

Subtítol 2: La novel·lísta assegura que a vegades té reaccions que semblen d’una altra persona.

Titulars (27/04/09)

Avanttítol: Feia més de cinc anys que no veia una semifinal de "Champions" a l'estadi.

Títol: El Barça-Chelsea, en directe.

Subtítol 1: Finalment he aconseguit un carnet per poder anar al camp.

Subtítol 2: En un partit d'aquestes característiques és impossible aconseguir una entrada si no és pagant un preu molt alt.

El bar La Criolla: els baixos fons de Barcelona

El bar La Criolla està situat a un carrer de Barcelona que dóna nom a un cavaller (heroi espanyol per excel·lència) just, prudent i culte; el cavaller del Cid. Quina paradoxa aquesta! El carrer del Cid és un carrer, generalment, mal il·luminat, sense culte ni prudència i amb un rètol que ajuda a embrutar el paisatge; el rètol del bar La Criolla. Es tracta d’una antiga fàbrica tèxtil transformada ara en un local nocturn. Un local pintoresc, decorat amb palmeres enlloc de columnes, amb un paisatge tropical massa exagerat i una música monstruosa. És un lloc teatral i de vici on s’hi pot trobar prostitutes de tota classe, estrangers amb ganes d’ingerir alcohol i homosexuals que provenen del bar que hi ha al davant i que ben pentinats, ocupen la pista de ball; un lloc, clarament, de baixos fons.
A la Criolla, els homes tracten les dones amb una desconsideració absoluta i aquestes semblen resignar-s’hi. N’és un clar exemple una tal Marisol, una de les moltes noies que hi ha a la Criolla, desenvolupant la professió més vella del món. Té una cicatriu de dimensions notables a la cara i segons assegura és obra de la seva parella que tant l’estima.
L’esència d’aquest local, si és que se’n pot dir essència, no es limita només a l’espai interior, sinó també al carrer, un escenari de continuitat del bar, quan els amos decideixen baixar les persianes. Un carrer brut, on no hi ha llum i on fàcilment s’hi poden veure armes de foc. La Criolla, és l’encarnació d’un local on abans hi reinaven els tatuatges, el soroll de vasos i la música estrident i on avui hi reina el vici i el mal gust.

Les comunitats d'Aulnay Sous Boi substitueixen a la policia

Els conflictes entre bandes rivals al carrer han existit sempre en molts indrets del món. Aquests conflictes s’accentuen en els suburbis i barriades de llocs que queden allunyats de la metròpolis. El barri Europa d’Aulnay Sous Bois a França, és un dels indrets en el que els conflictes entre bandes es repeteixen constantment . El 10 de març, a Gagny, una vintena de joves encaputxats van irrompre a l’escola Jean Baptiste Clément per assetjar a un jove, presumptament d’una banda rival i van destrossar gran part del material escolar. Aquest fet s’associa a un conflicte de poder entre bandes per liderar el barri i també a una especial fixació per defensar als integrants més petits. En aquest cas, però, els integrants d’Aulnay Sous Bois no es consideren una banda, sinó una comunitat en la qual es defensen els uns als altres. Segons Kayo, membre de la comunitat del barri Europa, aquests grups es formen perquè el diàleg ja no garanteix la solució d’un conflicte. Siguin bandes o comunitats, l’escamot de persones armades d’aquesta regió pròxima a Saint-Ettien, actua perquè al barri Europa la policia no hi apareix i perquè esperen des de fa més d’un any l’arribada d’una Unitat Territorial de Barri que suposadament ha de substituir les patrulles de la policia local. En absència de les autoritats estatals doncs, són els propis joves del barri els que vetllen per la seguretat dels veïns i en especial, per la dels més petits. Tot i així, en aquest suburbi, hi ha establert un projecte conegut com Antena Joventut que fomenta la unió de treballadors socials, policia i ciutadans per eradicar els constants conflictes. Polo, un dels treballadors d’Antena Joventut, assegura que els precedents de la creació d’aquestes bandes tenen relació amb la poca vigilància dels pares i amb el fet que molts joves tendeixen a no anar a escola regularment. Sigui com sigui, la situació d’aquest barri requereix l’ intervenció de la policia per frenar aquesta onada d’actes vandàlics que porta castigant al barri durant molt de temps.

Titulars (22/04/09)

Avanttítol: Es tracta d'un aparell d'últiam generació que vaig adquirir encara no fa un mes.

Títol: L'alarma del mòbil m'interrumpeix el son.

Subtítol 1: A partir de les cinc del matí sonava cada hora i a les set ja m'havia desvetllat.

Subtítol 2: Assumeixo la culpa perquè encara no ser fer anar el telèfon nou.

Comentari de text: Un dia amb la desmaquillada Marilyn Monroe

Després de la mort de Marilyn Monroe i, a mode d’homenatge, el periodista i escriptor nord-americà Truman Capote elabora un retrat de la popular actriu. Aquest retrat, que comença amb l’enterrament de Constance Collier, mostra de principi a fi la inseguretat i fragilitat que s’amaga sota el físic adorable de Marilyn Monroe. L’actriu, arriba tard a l’enterrament perquè no sap com s’ha de vestir ni com s’ha de maquillar. Aquest, és el punt de partida que actua de fil conductor i que desemboca en un retrat minuciós de la protagonista. Capote passa tot el dia amb Marilyn Monroe, i poc a poc, paraula darrera paraula i frase darrera frase, va conscienciant al lector de que la principal preocupació de Marilyn és saber què pensen els altres d’ella. És una clara mostra d’inseguretat i la part fosca d’una bellesa consumada que ara, sense maquillatge, queda al descobert. En el relat s’hi pot apreciar també la concepció que té l’actriu del gènere humà. Assegura que moltes dones l’odien i que l’única persona que ha escrit alguna cosa decent sobre ella és Sidney Skolsky, un home. És, segurament, una enveja generalitzada del gènere femení envers la seva bellesa, una bellesa que no l’ajuda a estar segura d’ella mateixa i que l’allunya de l’anonimat. Truman Capote aconsegueix, sense massa dificultat, portar al seu terreny a l’actriu i extreure-li tota la informació que vol. L’enganya amb molta facilitat i deixa al descobert una innocència, segurament impròpia d’una persona adulta. Finalment South Street esdevé l’escenari de l’acomiadament, un escenari escollit per Marilyn on els plors i les lamentacions exterioritzen la seva inseguretat i on Capote la perd de vista per sempre més. La silueta d’aquella adorable criatura s’esfumava al temps que la llum marxava i donava per acabat un dia amb Marilyn Monroe, una Marilyn Monroe autèntica i perduda.

Un bar que afronta la crisi "amb dos collons"

El Bar La Llimona, és un local ubicat als voltants del centre comercial L’Illa Diagonal, al barri de Les Corts de Barcelona. Porta obert gairabé quinze anys i , el dirigeix un home barbut d’uns quaranta anys que acostuma a vestir amb texans i camisa. A simple vista, el bar és una de les múltiples alternatives que hi ha a la zona per anar a prendre una cervesa, anar a fer un menú o fins i tot, com fem alguns, per anar a esmorzar un bon entrepà després d’una nit de festa. La seva decoració rústica el diferencia dels altres bars del barri. A més a més, avui, en temps de crisi, mentre molts altres establiments de les seves mateixes característiques han de retallar despeses o simplement tancar, en Joaquim, actual propietari del bar, decideix comprar el local del costat i ampliar el seu negoci.
Sense massa set i amb els calers justos a la butxaca decideixo anar-hi per aviam si m’explica aquesta particular manera d’afrontar una crisi que està afectant especialment al sector de l’hostaleria. Aigua mineral en mà, i aprofitant que no hi ha massa clientela, l’aturo en el seu camí cap a la cuina i li pregunto directament si està notant la crisi. –Evidentment que sí- respon mentre repassa de dalt a baix el meu vestuari. – I les obres doncs? -Mira, em van fer una bona oferta, un preu raonable i vaig decidir invertir-hi; així podré treure més diners dels dinars i els sopars.- Vols dir que amb la crisi la gent no deixarà d’anar a menjar fora? – No ho crec; la gent deixa de viatjar, de comprar cotxes cars, però no deixa d’anar a fer el menú, quan té mitja hora per dinar abans d’haver de tornar a la feina; bé això espero. I no hauries preferit guardar diners per si les coses empitjoren? – Jo crec que és bon moment per invertir, si la cosa va bé, a mig termini, doblaré la facturació que faig ara.
Se’l veu molt segur i convençut. Una estona més tard, m’acomiado d’en Joaquim i em dirigeixo cap a un altre bar que hi ha aquí al costat. Local traspassat; llegeixo a l’entrada mentre un grup de quatre paletes no deixa d’entrar i sortir. Sabeu perquè traspassen el bar? –pregunto a un d’ells. Es traslladen al Poble Nou, a un local més petit –em respon un dels paletes tot jugant amb l’ escuradents que té a la boca. Ja hi tornem a ser; retall de despeses.
És curiós veure com en pocs metres de distància hi ha una diferència econòmica tant important. Alguns mantenen el local i fins i tot es permeten el luxe d’ampliar-lo i d’altres, se’n han de buscar un de més petit en un barri on el metre quadrat és més econòmic. Quina és la millor opció? Assegurar el que es té i filar molt prim amb els diners per poder cobrir despeses? O bé hipotecar-te una mica més, si escau, i tenir la possibilitat de, a llarg termini, beneficiar-se del moment actual? Només amb el temps es veurà. Sigui com sigui, en Joaquim, ha demostrat ser un individu emprenedor i tenir una gran valentia. Com m’ha dit ell quan jo ja marxava: “si anem a la crisi, fem-ho amb dos collons”.

Titulars (16/04/09)

Avanttítol: Feia molts anys que no presenciava una tempesta semblant.

Títol: Una pluja de pedres em trenca el paraigües.

Subtítol 1: Les gotes queien amb tanta força que han foradat la tela.

Subtítol 2: E l xàfec m'ha agafat quan anava cap ala universitat.

Joan Pau II vola a Síria per fer uan crida en favor del diàleg.

Avanttítol: Demà serà la primera vegada en tota la història que un Pontífex trepitja una mesquita.

Títol: Joan Pau II vola a Síria per fer una crida en favor del diàleg.

Subtítol 1: El Papa: “vinc com a pelegrí de fe”

Subtítol 2: “Els crisitians i els musulmans han de proclamar al món que el nom de Déu és un imperatiu de pau”.


Amb un evident cansament acumulat i un caminar molt lent, el Pontífex Joan Pau II va ser rebut a la seva arribada a Damasc per centenars de nens que el van aclamar amb el ja conegut “visca el Papa”. Síria estava molt il·lusionada per la primera visita d’un Papa catòlic a aquest país musulmà. En les seves primeres paraules, Joan Pau II va assegurar que venia com a pelegrí de fe i va fer una crida en favor del diàleg entre els seguidors de les tres religions monoteístes. En aquest mateix context va demanar també que totes les parts implicades en el conflicte de l’Orient Mitjà mostréssin una voluntat de volguer recuperar el diàleg i va destacar la importància de que es respectin els principis internacionals; especialment als que refusen l’ocupació de la terra per la força i advoquen pel dret dels pobles a l’autodeterminació. Annex al missatge de recolzament per la renudació del procés de pau de l’Orient Mijtà, el Papa va remarcar en diferents ocasions que crisitans i musulmans s’han d’unir per proclamar al món que el nom de Déu és un imperatiu de pau, al·legant així la necessitat d’unir forces entre les diferents religions per lluitar contra la violència i recuperar el camí de la pau.
La situació és tant complicada que fins i tot el president de Síria, Bachar Asad, va demanar al Papa que resi per la pau justa a l’Orient Mitjà i per acabar amb el sofriment dels palestins sota l’ocupació d’Israel.

Titulars (14/04/09)

Avanttítol: A les 5 del mati encara donava voltes al llit retorçant-me del mal que em feia

Títol: L'esquena m'ha deixat sense dormir

Subtítol 1: Un dolor intens en un lateral de l'espatlla ha fet que no pogués conciliar al son en tota la nit.

Subtítol 2: M'he hagut de pendre un medicament molt fort que m'ha aliviat lleugerament..

Titulars (8/04/09)

Avantítol: Hi ha un risc elevat de que no pugui veure el partit del Barça d'aquesta nit.

Títol: Dia d'aniversaris

Subtítol 1: Fins a cinc persones molt properes a mi compleixen anys avui.

Subtítol 2: No sé si em podré organitzar per assistir a totes les celebracions.

Es dispara l'índex de suïcidis a les presons franceses

Avanttítol: La ministra de justícia demana un informe complert per analitzar la situació

Títol: Es dispara l’índex de suïcidis a les presons franceses

Subtítol 1: Els experts associen els fets a la falta d’humanització del centres penitenciaris

Subtítol 2: Es preveu instal·lar una comissió de prevenció per disminuir els índexs de mort voluntària.

En l’últim any el nombre de suïcidis a les presons franceses ha augmentat de forma alarmant. Mentre l’any 2007 hi va haver 96 morts voluntàries als centres penitenciaris de França, l’any 2008 aquesta xifra va augmentar fins a 115. La preocupació d’aquestes dades ha augmentat després de que un equip d’experts, format per psicòlegs i psiquiatres especialitzats, hagi realitzat un estudi on asseguren que els alts índex de suïcidis es deuen principalment a la falta d’humanització que hi ha als centres penitenciaris del país. Tot i que la ministra de justícia, Rachida Dati, ha demanat un informe detallat a l’administració penitenciària per avaluar la situació, ja es comencen a plantejar possibles solucions per evitar que segueixin augmentant les morts voluntàries. Amb aquest pretext doncs, l’equip mèdic que encapçala el prestigiós doctor Louis Albrand ha emès una vintena de recomanacions entre les quals destaquen l’establiment permanent d’una comissió de prevenció a cada una de les presons i la possibilitat d’augmentar les relacions entre els presos i les seves famílies.

Titulars (01/04/09)

Avanttítol: Avui era el dia per pagar els rebuts no domiciliats

Títol: Més de dues hores de cua per treure diners

Subtítol 1: Només hi havia un empleat a la sucursal del banc perquè l’altre estava malalat.

Subtítol 2: La gent cridava per mostrar la seva indignació amb l’entitat bancària