Un cigarret d'embullar i un bon adjectiu

Avanttítol: El programa A Fondo entrevista a l’escriptor català que compleix 80 anys

Títol: Un cigarret d’embullar i un bon adjectiu

Subtítol 1: Josep Pla rep el premi Honoris Causa coincidint amb el seu aniversari

Subtítol 2: “Catalunya és immensament rica i grollera”

Amb motiu del seu 80è aniversari, el programa A Fondo entrevista a Josep Pla, el prosista català més emblemàtic de la literatura catalana contemporània. Nascut el 8 de març de 1897 a Palafrugell, la seva aportació en la literatura ha sigut essencial per a la modernització de la llengua catalana i la divulgació dels costums i tradicions locals. L’avalen gairebé 30000 pàgines escrites sota un criteri que avui, ha esdevingut referència literària en molts indrets del món. “La clan és posar l’adjectiu adequat darrera de cada substantiu” afirma Pla durant l’entrevista. Un cigarret d’embullar i un bon adjectiu, són els únics elements que sembla necessitar aquest patriarca de les lletres catalanes per elaborar els seus escrits. Assegura, en aquest mateix context, que la literatura es redueix a trobar l’adjectiu tot i que en rares ocasions es troba l’adjectiu necessari. Potser per això, Pla ha dedicat tota la seva vida ha escriure i no ha tingut temps ni per enamorar-se d’una altra cosa que no sigui un paisatge. La seva impecable obra literària, s’ha vist recompensada de nou amb l’obtenció del premi Honoris Causa, un nou guardó que li arriba als 80 anys i que suma a la seva particular galeria on hi figuren entre d’altres el Premi Joanot Martorell de novel·la concedit l’any 1951, el Premi Lletra d’Or per la seva obra Barcelona o el Premi de la Crítica de narrativa catalana que va rebre en època de Transició. La singularitat i l’escepticisme amb què es caracteritza Pla l’han dut a posicionar-se com a un escriptor pioner a nivell internacional digne ambaixador de Catalunya, la seva terra. La rellevància i el prestigi que va anar adoptant Pla va arribar al seu punt àlgid quan el president Josep Tarradellas li va posar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
En el transcurs de l’entrevista, Pla es refereix a Catalunya com a exemple de democràcia, una democràcia -segons explica- infinitament superior a la d’Anglaterra, Alemanya i Itàlia. Al·lega també que a Catalunya la democràcia és total ja que no existeix l’aristocràcia i l’església mai hi diu res. “Catalunya és immensament rica i grollera” li diu Pla a l’entrevistador amb un mig somriure que l’acompanya al llarg de tot el programa i un accent català que ni pot, ni vol reprimir. La seva experiència professional, que avarca diversos gèneres periodístics, i els transcendentals esdeveniments que ha cobert com la marxa de Roma, (l’únic periodista d’Espanya present) el postulen com a un dels més grans periodistes del segle XX, una època, cal recordar-ho, políticament molt complicada per exercir aquesta professió. Tot i així, ell assegura, cigarret en boca i amb una gesticulació de mans molt notòria, que no és més que un xerraire. La modèstia i humilitat d’aquest burgés que no exerceix com a tal, és de ben segur una de les claus del seu èxit. Èxit assolit per altra banda en bona part a una adjectivació, encara avui sense precedents.