Els manifestants anti-Bolònia driblen a les forçes de seguretat

No eren encara les sis de la tarda i els furgons de la policia estatal ja començaven a ocupar les vies més concorregudes del centre de Barcelona. Tenia la sensació que eren les hores prèvies a un partit de futbol d’alt risc en el que s’espera la presència de milers de seguidors radicals. La realitat però, era bastant diferent. Milers d’estudiants i professors amb poques ganes de treballar tenien de nou una cita contra Bolònia. Aquesta vegada però, la cita era també contra la repressió policial, una repressió que, val a dir-ho, els mateixos manifestants havien provocat en el desallotjament del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona el passat 18 de març. Potser per això es vaticinava un vespre de tensions i confrontacions entre les forçes de seguretat i els manifestans. Hi ha moltes maneres de reivindicar-se en favor o en contra d’alguna cosa sense necessitat de transgredir els límits de la llei. Desafiar a la policia és provocar i això és el que precisament esperaven rebre els anti disturbis; una provocació. Contra tot pronòstic però, i alegant un esperit pacifista, els manifestants van decidir que en aquesta ocasió la reivindicació adoptaria un tarannà exclusivament ideològic. Amb aquest pretext i sabent que baixar per les Rambles en direcció Plaça Sant Jaume esdevindria en un enfrontament amb la policia, els integrants d’aquesta manifestació que s’havia etiquetat previament d’alt risc, van decidir driblar a les forçes de seguretat i canviar el plantejament inicial. Així doncs van allunyar-se del centre de la ciutat i van enfilar camí cap a l’Eixample. És, sota el meu punt de vista, una alternativa lícita i factible per evitar un cos a cos amb la policia i una forma vàlida de demostrar que, més enllà dels anteriors conflictes, el seu afany és promoure una desacord amb l’aplicació d’un pla que, segons els manifestants, no beneficia en absolut a uns estudiants que busquen fórmules per compaginar estudis i feina.