Mirar als ulls d'un mafiós i veure la mort

Hauria sigut entusiasmant, iniciar aquest escrit parlant de l’heroisme de Joan Queralt, un periodista d’investigació que segueix els passos de la Màfia siciliana, des de principis dels noranta. El seu discurs però, farcit d’estadístiques i dades històriques, em condueix a fer una reflexió centrada en les compensacions i gratificacions que pot obtenir un periodista d’investigació. Aquesta reflexió, té el seu antecedent en una frase que esmenta Queralt al principi del seu discurs i que acaba esdevenint fil conductor de la conferència. Compensa, jugar-se la vida senyor Queralt? La vostra atenció és la meva compensació –respon ell al finalitzar l’acte, amb gran seguretat. Tonteries. Transformo aquesta seguretat en escepticisme quan, als pocs segons, assimilo aquestes paraules. Per una banda, durant el discurs assegura que: “l’objectiu no és obtenir una compensació sinó entendre la professió del periodisme com a instrument de la veritat”. D’altra banda, no deixa d’esmentar, una i una altra vegada, fins arribar a avorrir-me, que “el crim organitzat és una amenaça per la salut de les democràcies”. Ja ho sap això la gent, em deia jo mateix per dintre mentre observava els seus cabells canosos, possible conseqüència d’una tensió desmesurada i un patiment constant que ara, tracta de justificar. Ningú l’ ha obligat a indagar en les profunditats de la Cosa Nostra, crec jo. Resulta que la Màfia és la primera empresa italiana en facturació, que l’estabilització de la seva estructura té sovint, vinculacions polítiques i resulta també, que les Màfies són actives internacionalment no només en drogues sinó també en immigració, falsificació de moneda i en tot un ampli ventall d’activitats gens recomanables per a la resta dels mortals. No és veritat que l’autonomia i independència del periodisme d’investigació converteix al periodista en un individu fràgil? I és menys veritat que la història d’assassinats de la Cosa Nostra és gairebé més extensa que la història de la pròpia Sicília? No ho entenc. Quina compensació pot haver-hi, per algú que reconeix haver mirat als ulls d’un “Capo Màfia” i haver vist la mort? Trobo que tot plegat té un preu massa alt i que les possibles compensacions, que en cap moment etiqueto d’inexistents, no han sigut exposades en aquesta conferència, doncs la meva atenció es deu a l’educació, al respecte i també, val a dir-ho, a l’admiració per una feina que requereix molta valentia. Ha vostè l’hi compensa això? No m’ho crec. Torni-m’ho a explicar, sisplau.