Cronista, reporter i amant obligat de situacions límit

Títol: Cronista, reporter i amant obligat de situacions límit.
Subtítol 1: La URL concedeix a Kapuscinski, el premi Honoris Causa
Subtítol 2: “ La Guerra no acaba mai pels que l’hem viscut”


Ryszard Kapuscinski és un dels reporters més coneguts i prestigiats del periodisme internacional, amb una llarga trajectòria professional que l’ha portat a l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina. El mèrit que recau sobre aquest periodista polonès, esdevé de fer un periodisme atípic, allunyat de les taules de redacció i moure’s sempre en situacions límit. La claredat amb la que exposa i descriu els fets, reforça la seva condició de cronista. Una condició que queda patentada amb la seva capacitat d’observació, característica indispensable per a una satisfactòria narració dels fets. L’any 1959 va ser el primer corresponsal polonès enviat a l’Àfrica negra, on va anar seguint revolucions, guerres i cops d’estat fins ben entrada la dècada dels vuitanta. Durant aquest temps va publicar reportatges per a mitjans internacionals com el The New York Times, entre d’altres. La curiositat, el conduïa sovint fins a situacions extremes que el feien reflexionar i tot i que ell mateix declara que en ocasions ha arribat a dir: “si te’n surts a partir d’ara et quedaràs quietet a casa” la vocació i sobretot l’instin periodístic l’han dut de nou a situacions molt arriscades. Aquests últims dies Kapuscinski ha estat a Barcelona perquè la Universitat Ramón Llull l’ha investit doctor honoris causa. Prèviament, Kapuscinski ja havia rebut aquesta mateixa distinció per La Universitat de Cracòvia, La universitat de Gdansk, La universitat de Silesia a Katowice i La universitat de Wroclaw. A més a més a les seves vitrines hi podem trobar un Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats rebut el 2003 i un Premio Letterario Elsa Morante que li fou concebut l’any 2005.
El seus reportatges bèl·lics té com a punt de partida la guerra que va viure en primera persona quan era petit. La narra amb l’escepticisme propi d’un nen que mai havia presenciat un esdeveniment equiparable. La guerra, que segons ell mateix, mai acaba per aquells que l’han viscut, va marcar la seva trajectòria professional i tot i que reconeix que és difícil explicar-ne la realitat aquells qui la ignoren perquè no l’han viscut, assegura que es crea per factors humans relacionats amb la supèrbia i el fanatisme.