L’Albert i els valors

Hola, sóc l’Albert Pozo. Potser perquè el meu nom està massa gastat o potser, (no ho descarto) perquè és horrible alhora de citar-lo, tothom em crida pel cognom: Pozo. Vaig néixer en el sí d’una familia de classe mitja, ara fa ja 21 primaveres. Els valors que més em caracteritzen com a persona, són precisament aquells que no he après a l’escola i que han arrelat dins meu gràcies a la familia. Cert és, doncs, que totes aquelles nocions adquirides via escola o universitat esdevenen valors secundàris per a mí. I és que: es pot ser bon metge, bon pastor o fins i tot bon periodista sense ser primer bona persona? Ho dubto. No podem formar-nos en cap professió sense haver-nos format primer com a persones. És com un afany de començar a construir la casa per la taulada. Dins meu, les idees són clares i algunes d’elles m’acompanyen ja des de ben petit. No obstant, sóc partidari i ferm defensor de que la construcció de la personalitat és un procés que dura tota la vida. Inmers en aquest procés etern, procuro observar i escoltar als que per edat i sobretot per experiència, corren per davant meu. I és en aquesta part de la meva vida, on hi juguen un paper fonamental tots els personatges que de manera directe o indirecta interactuen en el meu camí: tan professors, com amics. Es tracta doncs d’ aprendre a indagar en aquells aspectes que puguin enfortir la meva compostura com a persona i també com a professional; i és que perquè l’ensenyament acadèmic sigui secundari no vol dir que no sigui vital i necessari.