Avantítol: Sorpresa en els premis Brits del Regne Unit
Títol: Duffy conquista Londres i guanya tres dels quatre premis als que optava.
Subtítol 1: Coldplay marxa sense premi tot i figurar entre els màxims favorits.
Subtítol 2: Iron Maiden aconsegueix un guardó 29 anys després de publicar el seu primer àlbum.

La cantautora galesa Duffy ha sigut la gran protagonista de la nit i ha sortit per la porta gran de la gal·la dels premis Brits. Als seus 24 anys s’ha convertit ja en la nova estrella del soul britànic després d’aconseguir tres dels quatre guardons als que optava: millor àlbum, millor artista femenina, i millor artista revel·lació. Duffy ja havia donat la campanada feia deu dies al guanyar un Grammy al millor àlbum de pop vocal.
L’altra cara de la moneda ha sigut el grup Coldplay que no ha aconseguit imposar-se en cap de les quatre nominacions que havia rebut. Tot i partir com a favorits després d’obtindre tres Grammys aquest mateix any, la banda de Chris Martin, ha marxat amb les mans buides de la capital anglesa. Altres premis destacats que s’han repartir durant la cerimònia, presentada per Kylie Minogue, James Corden i Matthew Horne, han sigut els de Elbow, com a millor grup, el de Paul Weller, com a millor artista masculí i sobretot el de Iron Miden que ha guanyat el guardó per la millor actuació en directe. El veterà grup anglès de heavy metal ha aconseguit 29 anys després del seu primer álbum, un premi que apunta més a un reconeixament per la trajectòria del grup musical.
En l’acte, el públic ha pogut disfrutar de l’actuació de U2, Take That, Pet Shop Boys i la pròpia Duffy, i ha servit per constatar el gran moment pel que passen els cantants del Regne Unit. En aquest mateix context Ged Doherty, president de Sony Music, ha volgut destacar l’actuació dels cantants britànics per sobre de la dels americans.

L’Albert i els valors

Hola, sóc l’Albert Pozo. Potser perquè el meu nom està massa gastat o potser, (no ho descarto) perquè és horrible alhora de citar-lo, tothom em crida pel cognom: Pozo. Vaig néixer en el sí d’una familia de classe mitja, ara fa ja 21 primaveres. Els valors que més em caracteritzen com a persona, són precisament aquells que no he après a l’escola i que han arrelat dins meu gràcies a la familia. Cert és, doncs, que totes aquelles nocions adquirides via escola o universitat esdevenen valors secundàris per a mí. I és que: es pot ser bon metge, bon pastor o fins i tot bon periodista sense ser primer bona persona? Ho dubto. No podem formar-nos en cap professió sense haver-nos format primer com a persones. És com un afany de començar a construir la casa per la taulada. Dins meu, les idees són clares i algunes d’elles m’acompanyen ja des de ben petit. No obstant, sóc partidari i ferm defensor de que la construcció de la personalitat és un procés que dura tota la vida. Inmers en aquest procés etern, procuro observar i escoltar als que per edat i sobretot per experiència, corren per davant meu. I és en aquesta part de la meva vida, on hi juguen un paper fonamental tots els personatges que de manera directe o indirecta interactuen en el meu camí: tan professors, com amics. Es tracta doncs d’ aprendre a indagar en aquells aspectes que puguin enfortir la meva compostura com a persona i també com a professional; i és que perquè l’ensenyament acadèmic sigui secundari no vol dir que no sigui vital i necessari.

El Periódico, 19/02/09

· Avantítol: Trifulca en el parlamento europeo
· Títol: El presidente checo compara el sistema político de la UE con el del
régimen totlitario.
· Subtitol: Algunos eurodiputados han abandonado la sala para expresar su
indignación.

Transformació de la notícia:

· Avantítol: Crispació dels eurodiputats
· Títol: Un conjunt d’eurodiputats abandona la sala del parlament europeu per les
acusasions de Vaclav Klaus.
· Subtítol: El president chec Vaclav Klaus compara, en el seu discurs, el sistema
polític de la UE amb el d’un regime dictatorial.


Després de criticar i increpar al president chec Vaclav Klaus, alguns eurodiputats s’han aixecat dels seus escons i han abandonat la sala del Parlament Europeu per expressar la seva indignació davant d’un discurs que ja es baticinava polèmic i que no ha deçebut. Fins i tot el president de la Eurocàmera, Hans-Gert Pöttering, ha replicat al final a Klaus: “En un parlament del passat, probablement vostè no hauria pogut pronunciar aquest discurs”.
Previament, en ple Parlament Europeu, el president chec Vaclav Klaus, ha comparat el sistema polític de la Unió Europea i “la manca d’oposició” a la integració europea amb els règims totalitaris comunistes del segle passat. “Aquí només es promou una opció i els que s’atreveixen a discrepar són etiquetats com enemigs”, ha afirmat Vaclav Klaus. L’arribada de Klaus a Brusel·les venia precedida ja de certa polèmica, tant pels postulats que defensa el president chec pel que fa refèrencia a la UE com per la discusió mantinguda amb una delegació d’eurodiputat que van visitar Praga l’any passa